martes, 31 de marzo de 2015

NOUCENTISME.

             El Noucentisme 2015

1.  Quins són els canvis polítics i socials més destacables durant el Noucentisme? Què és la  Mancomunitat? 

 Els canvis polìtics i socials més destacables en el Noucentisme són:
  •       1898 pèrdua de les colònies espanyoles que provoca una gran pèrdua ecònomica de la burgesia catalana del moment. 
  •  Després de la gran crisi viscuda a Espanya l'any 1899 van sorgir dos partits polítics nous, la Unió Regionalista,recolzada per la burgesia i els monàrquics,i el Centre Nacional Català, recolzat pel poble.
  • En 1901 aquests dos partits es van unir pel fet de que un d'ells tenia la pòpularitat i l'altre tenia el capital. En conseqüència va sorgir un partit polític conservador anomenat Lliga Regionalista.
  •    L'any 1906 Enric Prat de la Riba ,participant de la Lliga Regionalista, va crear l'obra la Nacionalitat Catalana 
  •  Després de la gran crisi viscuda a Espanya l'any 1899 van sorgir la dictadura del Primo de Rivera, es censsuren les realitzacions noucentistes, no obstant això alguns dels seus aspectes ideològics perduraran amb molta importància.

Mancomunitat fa referéncia a l'associació lliure de municipis, dins del marc jurídic nacional, que crea una entitat local superior i a la que els municipis associats deleguen part de les funcions o de les competències que la llei els atribueix, al objecte de que es preste un servici conjunt per a tots els seus membres.


2.   Què succeeix a Catalunya entre 1907 i 1923?

L'inici del Noucentisme va ser a l'any 1906, coincidint amb una sèrie de fets destacables com per exemple: l'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba.Ara bé clar està que un temps abans no s'aprècia el decliu del moviment com: fugida de Carner, escissió de la Lliga i sorgiment d'Acció Catalana, defecció d'Ors..., cal saber que a l'any 1923, amb la impossició de

3.   Qui és Enric Prat de la Riba i què és la Mancomunitat de Catalunya?

 Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un advocat i periodista, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, que va començar a l'any 1914 i va desàpareixer el 1917, aquest va nàixer a Castellterçol, el 29 de novembre del 1870 i va morir l'1 d'agost de 1917, apart de ser advocat i periodista també eraun dels principal artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

4.   Què succeeix des de 1914 fins el 1918?


  Els imperis russos i alemanys van sofrir grans imputacions territorials. El primer va perdre Finlàndia, Estonia,Letonia,Lituania i Polonia.

El nou repartiment i la reconfiguració del mapa europeu es va inspirar en el principi de l'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre  va ser aplicat coherenment.

- Desaparició de la monarquia dual austrohùngara i en el seu lloc apareixen les repùbliques de Àustria, Hungria i Checoslovaquia.
- L' imperi Turc es va desinegrar i va quedar reduït pràcticament a la meseta d'anatòlia amb un reducït apèndiç europeu. El movimient de las nacionalitats va arribar a els seus territoris d'Ásia i van sorgir els nous estats de Siria, Irak, Liban, Palestina i Transjordania.
- Els pobles eslaus del sur, serbis croates i eslovenys es van agrupar en el nou regne de Yugoslavia.
- Desaparèixen les dinàsties seculars (Hansburg, hohenzollem, romanov i els sultans turcs), que fvan anar reemplaçan per repùpliques.
- Las econòmies europees quedaren graument afectats obliganse a contraïr pesades deudes internes i persupost externes externas, així com una emisió de paper moneda que va provocar una inflació gegantesca.
- Es contabilizaren aproximadament unes deu milions de morts, amb les naturals consèqüencies demogràfiques (falta de mà d'bra i reduccio del mercat intern).
-Es va crear la Societat De Nacions ( o lliga de nacions ) mentres tant es conversacions de Versalles, a propostes del president estadounidiens Wison amb el objectiu de garantitzar els 27 Estats aliats i el 13 neutrals, quedant excluits els països derrotats, els quals l'admissió debia contar amb una majoria de dos tercis. Tampoc va formar part de ella, Estats Units, doncs el Congrés d'aquest pais mai va ratificar l'accord de el seu president.

5.  Quines foren les conseqüències de la guerra?
Després de la caiguda de Salses en mans franceses s'ordenà la mobilització catalana, amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindís de les Constitucions catalanes. La Diputació del General, elConsell de Cent i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d'uns 12.000 catalans durant el 1639.
Finalment es va aconseguir la reconquesta del castell de Salses i la resta del Rosselló a principis del 1640, cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats més de 20.000 homes. Els rossellonesos alçaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials. Molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta. En 1643 les tropes de Felip IV d'Espanya, que també plantava cara a la península a la rebel·lió de Catalunyaconeguda com la Guerra dels Segadors eren derrotades en la batalla de Rocroi i a la Batalla naval de Cartagena. El 1645, el mariscal suec Lennart Torstensson va derrotar a un exèrcit imperial en la batalla de Jankau,  i Lluís II de Borbó-Condé va derrotar a l'exèrcit bavarès en la batalla de Nördlingende 1645. En 1647 França i Suècia van envair Baviera i al duc de Baviera, a signar el 14 de març de 1647 laTreva d'Ulm i renunciar a la seva aliança amb el Sacre Imperi Romanogermànic. A la tardor va trencar la treva i va tornar amb els imperials. En 1648 els suecs i els francesos van derrotar a l'exèrcit imperial en lesbatalles de Zusmarhausen i Lens. Únicament els territoris de la pròpia Àustria van romandre segurs en mans dels Habsburg.

6.  Què succeeix des de l’any 1931 fins el 1936?

Ens apàreix una segona repùblica que ens dóna lloc a una guerra civil a la qual comenncen a hi haber noves reformes.

7. Definició de Noucentisme. Quan comença? Qui fou l’ideòleg?

Moviment que sorgí després  del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera,que va radicalitzar la situació. El Noucentisme no tenia res a veure amb el Modernisme,encara que ambos moviments tenien el mateix objectiu: Modernitzar Catalunya però partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. El seu ideòleg fou Eugeni d’Ors,qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”,les quals tingueren un gran impacte social.Va viure la seva plenitud durant els anys 10 i part dels 20, quan les institucions catalanes de l'època van fomentar-lo a través de les diverses inversions i polítiques culturals que es feien des de les Diputacions, la Mancomunitat de Catalunya i els ajuntaments.Sempre s'ha dit que era moviment molt lligat a la política,ja que els noucentistes sovint eren personatges de la burgesia i professionals de la classe mitjana.

8.  Quina tasca va fer Pompeu Fabra?

Pompeu Fabra i Poch és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. Pompeu Fabra  fou el màxim representant en quant a redreçar, orientar i unificar la llengua. El que va fer va ser netejar la llengua de castellanismes, vicis i analogies.Aquesta reforma lingüística no podia dur-se a terme d'una manera privada,ja que necessitava que fóra sancionada per una institució pública i així estendre-la per tota la societat catalana. La institució encarregada fou l'Institut d'Estudis Catalans,fundat el 1907 per Prat de la Riba, el qual assignà a la Secció Filològica la tasca de normativització, secció presidida per Alcover i on sobreeixí Fabra.El 1911,amb la conducció de Pompeu Fabra,aquesta institució tindria el control de la vida intel·lectual i científica del país.

9.  Quin és el programa teòric del Noucentisme?

La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura, la claredat... Si comparem el Noucentisme amb altres corrents culturals , podem veure que rebutjava el Modernisme,perquè exaltaven els sentiments i el trencament de les normes,i els noucentistes preferien la mesura.També rebutjaven el laïcasme i el positivisme , així com el naturalisme, ja que aquest reproduia la realitat en l'art. Les bases del Noucentisme eren les següents : 

      - Imperialisme: Es volia construir una Catalunya ideal fixant-se amb altres cultures a partir d'un estat burgés modern.
      - Arbitrarisme: Tots junts podem. Aquest lema ho definiria molt bé,ja que es busca la col.lectivitat per a superar una crisi.
      - Civilisme: Cívics,model de comportament de les persones educades.
      - Classicisme : Valors esmentats abans:ordre,mesura,norma...
      - Mediterranisme : Idea de crear una nació diferent de l'Estat espanyol.
      - "L'obra ben feta": Els autors busquen la perfecció en tot el que fan.

10.  Qui és Eugeni d’Ors i per què és important? Què és el Glosari?

Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”.7
 El 1906,Eugeni d'Ors,amb el pseudònim de "Xènius" va fer servir el terme "Noucentisme". L'escriptor català va escriure més de quatre mil glosses,unes columnes d'opinió que publicava a la premsa on reflexionava el que succeïa a la societat de l'època i on va articular el programa del moviment,que serviria per a renovar la cultura a Catalunya.Era un discurs ètic i estètic. L'any 1911 fou nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1917, es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. 

El Glosari és la gran obra d'Eugeni d'Ors i d'on sorgeixen totes les altres, les obres amb intenció literaria - La Ben Plantada, Mil veus ,etc- com les d'intenció literaria- Filosofia de l'Home que treballa i que juga , Lletres a Tina, etc-.  La glossa,segons Xènius,es converteix en un gènere textualment proteïforme i temàticament versàtil amb valor de mínima unitat significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, l'orsià, estructurat al voltant de l'analogia, convençut de la primigènia unitat del món i del cosmos, i amatent a la seva reconstrucció. L'autor del glosari anà difonent mots que responien a les expectatives de canvi.

.
VeeGeeUu Assí mes informacióÓó: https://www.youtube.com/watch?v=9NsPjKducBo

jueves, 8 de enero de 2015

Activitat.5. ( segona part )


Apartat 2.


El modernisme va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat. Els 

modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna 

i nacional. Va ser un moviment molt eclèctic en el qual van destacar figures com les de Jaume 

Brossa, Santiago Rusiñol, Víctor Català o Joan Maragall.



Vegeu aquest enllaç i vos quedarà bén clar: 
      
                       https://www.youtube.com/watch?v=XCRp4PoPdOQ


Personatges destacables:


AribauRubió, J.MilàPin i SolerPuigblancCamprodon
BalaguerAguilóRobert, R.Vilanova, E.VerdaguerOller
Soler, F.GuimeràCasas, J.FabraBrossa, JaumeMaragall
CortadaRusiñolRourePous i PagèsVíctor CatalàBertrana
OrsCarnerBofill, J.FoixSalvat-PapasseitJunoy
FolgueraDalíPlanells, A.Soldevila, C.Oliver, J.Briz, Pelagi
Folch, J. M.Riba, C.Eimeric, C.Anglada, L.Bori i FontestàBusquets, Anton
Karr, CarmeEsquella T.Pla, Josep

                             https://www.youtube.com/watch?v=UvqG_vSyTI4

Acticvitat.5.

Activitat.5.

Apartat 1.

Característiques:

Hi destaquen unes característiques durant aquest període:




  • La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
  • L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art déco, que alguns confonen amb l'Art Nouveau.
  • Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
  • Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
  • Una actitud que tendeix a la sensualitat i al complaença dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
  • La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.
  • L'aplicació envolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià on l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.
Cronologia:

  • 1833-1865 
Primera gran onada d’expansió de la indústria catalana amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització del carbó com a font d’energia. 
1860-1895 
Les importacions de cotó en floca es multipliquen per més de tres . La crisi de la fi de segle farà que les importacions el 1900 disminueixin..
1861-1867 
Expansió de la xarxa ferroviària: 1861, comunicació directa per Lleida entre Barcelona i Saragossa; 1862, comunicació Barcelona i Girona (1878, fins a Portbou); 1867, comunicació directa entre Barcelona i València per Tarragona.
1865-1900 
Reubicació de la indústria tèxtil, especialment cotonera, enfront de la impossibilitat de poder continuar utilitzant el carbó com a energia primera. Utilització de l’aigua amb l’aprofitament intensiu de les conques.
1868-1874 
Sexenni Revolucionari. Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonismes socials latents. Mentre la burgesia conservadora s’espantarà davant l’activisme revolucionari, el republicanisme federal serà incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per a consolidar la seva experiència democràtica (I República). Tanmateix, quedarà palesa la diferent evolució social entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
1870 
Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el juny té lloc a Barcelona el I Congrés Obrer, dins del marc de la Internacional (AIT), que es decanta cap a postures abstencionistes i àcrates.
1873 
Proclamació de la I República. El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des del moviment obrer no s’accepti com a solució.
1874 
Cop d’estat militar. L’oligarquia tradicional de base agrària i financera recupera el poder. Restauració dels Borbons. L' AIT és declarada il·legal.
1874-1886 
Etapa d'expansió de l'economia catalana coneguda popularment com la febre d'or.
1877 
Pi i Margall publica Las Nacionalidades, on resumeix el seu pensament federalista.
1878 
Lluís Domènech i Montaner publica l'article En busca d'una arquitectura nacional on defensa la necessitat de noves formes modernes i nacionals en l'arquitectura.
1879 
Valentí Almirall treu a la llum el primer diari en català, el Diari Català.
1879-1989 
La fil·loxera travessa els Pirineus el 1879; el 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès i el 1889 al Priorat. Destrucció pràcticament completa de la vinya catalana.

Inaguració del centre Català inspirat per Valentí. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits del moviment catalanista

1880 1881 
Congrés obrer a Barcelona que crea la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, de tendència anarquista. 





1882 
Inauguració del Centre Català inspirat per Valentí Almirall. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols.
1883 
Congrés del republicanisme federal, d’on surt un projecte de Constitució de l’Estat català dins la Federació espanyola.
1885 
Memorial de greuges adreçat al monarca espanyol on s’expressen les necessitats de dotar Catalunya d'autogovern.
1886 
Valentí Almirall publica Lo Catalanisme on desenvolupa les seves teories sobre l’autogovern català.
Instal·lació a Sant Martí de Provençals de la fàbrica Rivière dedicada a la fabricació de teixits metàl·lics.

1888 
Fundació a Barcelona de la UGT i el PSOE (el 1899 es traslladaran a Madrid).
Exposició Internacional de Barcelona.

1890 
Primer 1 de Maig.
1891 
Fundació de la Unió Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que lluitaven per les reivindicacions del país.
1891-1896 
Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil·loxera i els contractes derabassa morta.
1892 
Bases de Manresa, projecte d’autonomia per al Principat de caràcter bàsicament conservador.
El bisbe Torres i Bages publica La Tradició Catalana, visió tradicionalista del catalanisme.

1892-1897 
Període d’atemptats anarquistes.
1894 
Creació de la Companyia d'Electricitat que construí les primeres centrals hidroelèctriques pirinenques.
1897 
Fundació de l’Electroquímica de Flix.
Incorporació a Barcelona de Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i les Corts.
Instal·lació de la cervesseria Els quatre Gats a l'edifici Martí d'en Puig i Cadafalch; aquest serà el local de reunió de l'ala més innovadora del Modernisme.
1898 
Guerra amb els EUA i pèrdua de les colònies antillanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques (Filipines).
1899-1901 
Intents de la burgesia catalana d’aprofitar la desfeta del 98 per introduir modificacions profundes en l’estructura de l’Estat espanyol.
El rebuig del govern central al reformisme i la seva política tributària provoquen eltancament de Caixes, moviment de resistència passiva de la burgesia catalana contra el govern.

1901 
Creació de la Lliga Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana. Lerroux inicia també la formació d’un partit republicà radical anticatalà i enfrontat a la Lliga.
1902 
Fracàs de la vaga general per a la reducció de la jornada laboral.
1905 
Víctor Català (Caterina Albert) publica Solitud.
1906 
Llei de jurisdiccions per reprimir els delictes contra l’exèrcit i la unitat espanyola. Configuració contra aquesta llei de Solidaritat Catalana, formada per tots el partits catalans exceptuant els lerrouxistes.
1907 
Triomf aclaparador de Solidaritat Catalana.
1909 
Protesta popular contra la guerra del Marroc el mes de juliol, que acabarà amb una vaga general i una insurrecció popular (Setmana Tràgica) que és reprimida brutalment.
1910 
Constitució de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya, de tendència anarco-sindicalista que l’any següent (1911) configurarà la CNT.
1914-1925 
Període de vigència de la Mancomunitat de Catalunya. Dominada políticament per la Lliga, havia de ser l'embrió d'un autogovern català que no arribà.
1914-1918 
I Guerra Mundial.
Moment expansiu per a l'economia catalana per l'oportunitat que ofereia la no-bel·ligerància de l'Estat espanyol.
 



sábado, 3 de enero de 2015

Activitat.4.

Activitat.4.

Joan Maragall, naixcut en Barcelona l'any 1860 i mort a l'any 1991 va ser un Poeta, assagista i traductor, fiil d'un industrial, propietari d'uns telers. Acabat el batxillerat no s'incorporà a l'empresa familiar com volia el seu pare, sinó que estudià dret.
El 1890 ja havia resolt la crisi gràcies a una resignada acceptació de la seva pertinença a la burgesia, tot i que la menyspreava per les seves limitacions tant genèriques com locals. Es mogué sempre entre dos mons: el dels intel·lectuals del modernisme i el de la burgesia de la qual va esdevenir un agitador, empenyent-la cap a una ideologia dinàmica, cosmopolita i moderna. La seva campanya periodística de 1892-93 ("La Veu de Catalunya", "L'Avenç") és 
un dels factors bàsics en l'aparició del modernisme.

POEMA

Tinc una oda començada----------- 7------ a
que no puc acabar mai:-------------7 ------b
dia i nit me l’ha dictada ------------7-------a
tot quant canta en la ventada, -----8-------a
tot quant brilla per l’espai.---------7-------b


Va entonar-la ma infantesa -------8------a
entre ensomnis d’amor pur; ------7------b
decaiguda i mig malmesa, --------8------a
joventut me l’ha represa ---------8------a
amb compàs molt més segur.-----7------b


De seguida amb veu més forta -------8------a
m’han sigut dictats nous cants; -------8-----b
pro cada any que el temps s’emporta--8 ----a
veig una altra esparsa morta ----------8-----a
i perduts els consonants.---------------8-----b


Ja no sé com començava -------------8--a
ni sé com acabarà, -------------------7--b
perquè tinc la pensa esclava ---------8--a
d’una força que s’esbrava -----------7--a
dictant-me-la sens parar.-----------7--b


I aixís sempre a la ventura, --------8--A
sens saber si lliga o no, -------------8--B
va enllaçant la mà insegura --------8--A
crits de goig, planys d’amargura, ---8--A
himnes d’alta adoració.-------------8--B


Sols desitjo per ma glòria ----------8--A
que, si algú aquesta oda sap, -------8--B
al moment en què jo mòria, --------8--A
me la digui de memòria ------------8--A
mot per mot, de cap a cap.----------7--b


Me la digui a cau d’orella, ----------8--A
esbrinant-me, fil per fil, ------------7--B
de la ignota meravella --------------9--A
que a la vida ens aparella -----------9--A
el teixit ferm i subtil.----------------7--B


I sabré si en lo que penses ----------8-a-
—oh poeta extasiat!— --------------7--b
hi ha un ressò de les cadences ------8--a
de l’ocell d’ales immenses ----------8--a
que nia en l’eternitat. --------------7--b


Victor Català:

Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa. Filla d'una família de propietaris rurals, visqué de la renda familiar al seu poble natal fins el 1904, que alternà L'Escala amb Barcelona. De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora. Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre, gèneres en què no excel·lí gaire. 

Un dels textos més desctacats podem dir-hi va ser aquest:
Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya. L'any 1909 va aparèixer com a novel·la sencera.

https://www.youtube.com/watch?v=IQH79CFZyqc

Santiago Rusiñol:

Escriptor i pintor. Fill d'una família de l'alta burgesia procedent de Manlleu, on tenien una fàbrica de teixits, Rusiñol no seguí la tradició familiar, sinó que de ben jove se sentí atret per l'art i es matriculà d'amagat, primer a l'Acadèmia Moragues i després a la Llotja, deixant l'empresa familiar en mans del seu germà més petit. L'any 1880 inicià els seus viatges per Catalunya. D'aleshores és el seu primer escrit, Una excursió a Targa. El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i escriptor.

viernes, 2 de enero de 2015

Activitat.3.

Activitat.3.

Un dels escrits més famosos en aquesta época ha sigut l'Avenç que va començar sent una revista plena d'informació sobre la cultura catalana fundada al any 1881 i abolida l'any 1893 mès endavant hi va passar a ser també una editorial, ací tenim 3 autors famosos que ens ajuden a acabar de fer aquest nom més important del que era:
1- Jaume Massó i Torrents.
2- Ramon D. Perés.
3-Joaquim Casas-Carbó

1. Va ser el fundador d'aquesta revista i el director parcial de tot l'Avenç.
2.Que va dirigir un temps la revista.
3.Que s'incorpora per un capital invertit en una época.


Un altre text molt important anomenat Sitges que va ser creat per Santiago Rusiñol va decidir traslladar-hi a aquest text o escrit tota la informació que va anar adquirint a Barcelona.
Per allotjar la col·lecció, Rusiñol va comprar dues cases de pescadors una anomenada Sense i l'altra Falua  i construir-hi el Cau Ferrat unint les dues cases i unificant l'estil de la façana en un estil neo-gòtic. L'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa va portar a terme entre 1893 i 1894 uns canvis substancials en aquestes cases utilitzant les finestres de l'antic castell gòtic de Sitges que havien estat eliminades on està l'actual Ajuntament de la vila, en el lloc del castell citat. 
La planta baixa de la nova casa va ser utilitzada per Rusiñol com a la seva vivenda. Aquest espai compta amb quatre dependències principals decorades amb pintures del mateix Rusiñol, Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Pichot i altres, escultures de Manolo Hugué i G. Violet. Sobre la taula de treball de Rusiñol, s'hi troben obres d'art d'artistes com E. Clarasó, R. Casas, I Zuloaga i Picasso. En una de les dues habitacions que  donen al mar es pot veure un brollador de ceràmica que dona un caràcter especial a aquesta dependència. La planta baixa també està decorada amb interessants plats i objectes ceràmics.

Activitat.3.

Activitat.3.

Un dels escrits més famosos en aquesta época ha sigut l'Avenç que va començar sent una revista plena d'informació sobre la cultura catalana fundada al any 1881 i abolida l'any 1893 mès endavant hi va passar a ser també una editorial, ací tenim 3 autors famosos que ens ajuden a acabar de fer aquest nom més important del que era:
1- Jaume Massó i Torrents.
2- Ramon D. Perés.
3-Joaquim Casas-Carbó

1. Va ser el fundador d'aquesta revista i el director parcial de tot l'Avenç.
2.Que va dirigir un temps la revista.
3.Que s'incorpora per un capital invertit en una época.


Un altre text molt important anomenat Sitges que va ser creat per Santiago Rusiñol va decidir traslladar-hi a aquest text o escrit tota la informació que va anar adquirint a Barcelona.
Per allotjar la col·lecció, Rusiñol va comprar dues cases de pescadors una anomenada Sense i l'altra Falua  i construir-hi el Cau Ferrat unint les dues cases i unificant l'estil de la façana en un estil neo-gòtic. L'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa va portar a terme entre 1893 i 1894 uns canvis substancials en aquestes cases utilitzant les finestres de l'antic castell gòtic de Sitges que havien estat eliminades on està l'actual Ajuntament de la vila, en el lloc del castell citat. 
La planta baixa de la nova casa va ser utilitzada per Rusiñol com a la seva vivenda. Aquest espai compta amb quatre dependències principals decorades amb pintures del mateix Rusiñol, Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Pichot i altres, escultures de Manolo Hugué i G. Violet. Sobre la taula de treball de Rusiñol, s'hi troben obres d'art d'artistes com E. Clarasó, R. Casas, I Zuloaga i Picasso. En una de les dues habitacions que  donen al mar es pot veure un brollador de ceràmica que dona un caràcter especial a aquesta dependència. La planta baixa també està decorada amb interessants plats i objectes ceràmics.

jueves, 18 de diciembre de 2014

Activitat.2.


El modernisme té com a data principal el 1892
                    i 
 és divideix en etapes:


-En la primera anomenada, d'aparició i extensió del moviment ens destaca:




· De 1892 a 1900
                              Els intel·lectuals s'aglutinen a l'entorn de "L'Avenç" en dos tendències, estètiques i ideològiques: regeneracionista i esteticista, que acabaran separant-se per a tornar a contribuir entre si i equilibrar-se, posteriorment, a la revista "Catalònia".

També es publiquen, en aquest període, dos revistes: i



Correspon a el anomenat Modernisme triomfant.



·De 1900 a 1911
                             Els nostres escriptors són units per la famosa revista " Joventut"  en la qual ens van aparèixen les principals tenèncides i autors importants, d'aquest moment tan destacat en la història de l'art.